lunes, 16 de junio de 2014

Esborrany del documental "Es pot viure sense música"

Temàtiques pensades per el documental
En primer lloc vàrem realitzar una pluja de idees amb temes que ens agradaria treball. D'aquests temes, per gran majoria, ens vàrem decantar pel tema del massatge infantil i després de presentar-li el tema a la mestra i donar-nos la seva aprovació, vàrem decidir on podríem anar a gravar-ho, però vàrem tenir un problema i és que teniem molt clar el lloc però resulta que els massatges infantils era una activitat molt esporàdica, per la qual cosa no podríem realitzar totes les gravacions que volíem. Per aquest motiu vàrem decidir canviar de tema i elegir el tema de la MÚSICA.

Tema: "Es pot viure sense música"
Dins aquest tema de la música, vàrem decidir que faríem una introducció al tema i discutiríem un poc amb la LOMCE, fent veure mitjançant vídeos i arguments, que la LOMCE no és bona i que la música és molt important, sobretot per a l'educació infantil.

Recursos:
Per a realitzar el documental ens serà necessari tenir:
-càmara de vídeo
-càmara fotogràfica
-programa Movie Maker per a poder realitzar el montatge
-enregistraments i fotografies de les diferents aules d'educació infantil, en el moment que realitzen la sessió de música.
-informació de la música i la LOMCE
-entrevista a la mestra de música.

Número de sessions:
-Ja que coincideixen l'assignatura de música, el mateix dia, els tres cursos d'educació infantil, amb un dia de filmacions i fotografies en tindríem prou, com a màxim dos.
-Necessitaríem 2 o 3 sessions per trobar informació i seleccionar-la.
-Finalment 2 o 3 sessions per a realitzar el montatge del documental.

Llistat d'indicadors de Bona Pràctica d'aula

En el seminari de dia 15 d'Abril, vàrem realitzar la lectura d'un document, en primer lloc individualment i seguidament ens vàrem dividir en grups per identificar en la lectura els indicadors de bona pràctica que trobàrem. Finalment tots els grups vàrem enviar-li a la mestre els nostres indicadors de bones pràctiques i ella va realitzar un llistat en el qual apareixen tot els ítems per identificar les bones pràctiques. Els ítems són els següents:

  1. Interrelació d'àrres, àmbits. Aprenentatge integral.
  2. Atenció a la diversitat: presència, participació i progrés. Autonomia.
  3. Temps i espais per a la reflexió.
  4. Alumne com a protagonista del seu procés d'aprenentatge.
  5. Implicació i compromís educatiu.
  6. Planificació, desenvolupament i autoavaluació permanent en la pràctica educativa i del professorat. Capacitat d'autocrítica, transformada en propostes de millora.
  7. Currículum obert i flexible, ric, estimulant, coherent.
  8. Agrupaments i horaris flexibles. Agrupaments reduïts.
  9. Fomentar la motivació de l'alumnat.
  10. Potenciar l'autonomia de l'alumnat.
  11. Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants.
  12. Centre contextualitzat i vinculat a l'entorn. Escola oberta a l'entorn.
  13. Treball cooperatiu dels mestres.
  14. Treball cooperatiu amb les families.
  15. Fomentar el treball cooperatiu entre l'alumnat.
  16. Potenciar les fortaleses i capacitats de cada infant.
  17. Avaluació formativa i continuada.
  18. Bon clima d'aula: segur, relaxat, de confiança, respecte.
  19. Escolta i mirada activa cap a l'alumnat.
  20. Metodologies actives i individualitzades, socioconstructivistes.
  21. Formació continuada dels mestres a través de la reflexió sobre la pràctica.
  22. Potenciar la creativitat dels infants.
  23. Resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió.
  24. Objectius i propostes educatives clares i funcionals, flexibles i oberts al canvi.
  25. Vincles afetius i positius amb l'alumnat.
  26. Fonamentació teòrica al darrera.
  27. Pràctica educativa democràtica: diàleg, consens i negociació.
  28. Conèixer i participar de la identitat i organització del centre.
  29. Parteixen d'un diàleg previ, un consens i un respecte entre la comunitat educativa.
  30. El procés de canvi té importància.
  31. Materials originals i atractius, motivadors.
  32. Ha de ser documentada.
  33. Tenen en compte el procés de l'alumnat i no sols el resultat.
  34. Dissenys educatius reptadors, fonamentals i atractius.

Definició de Bona Pràctica

Fes una recerca de possibles recursos teòrics que parlin del què significa una bona pràctica (títol,autor, resum, enllaç)

Després d'haver cercat diferents recursos que em defineixin el concepte de Bona Pràctica, he pogut trobar el següent:

TÍTOL: Definició de bona pràctica educativa

AUTOR:  Del “Glosari acadèmic i docent de la universitat de Barcelona”, 2008. Normatives i documents. 

RESUM:  Intervencions docents que faciliten el desenvolupament d’activitats 
d’ensenyament-aprenentatge eficients i que esdevenen referents exemplificadors per cercar-ne la transferència a altres contextos.

ENLLAÇ: http://oberc.fmr.cat/documentacio/DOCUMENTACIO/Definici%C3%B3%20de%20BP%20al%20m%C3%B3n%20rural.pdf 



TÍTOL: Bona pràctica educativa

AUTOR: UNESCO

RESUM: les quatre característiques principals que ha de tenir una bona pràctica educativa són:
-Efectives
-Innovadores
-Sostenibles (es poden mantenir en el temps)
-Replicables (són models que es poden dur a terme en altres llocs)



TÍTOL: Bones Pràctiques Didàctiques

RESUM: intervencions docents que faciliten el desenvolupament d'activitats d'aprenentatge on s'assoleixen amb eficiencia els objectius formatius previstos i/o altres aprenentatges d'alt valor educatiu. Cal distingir entre:
-bones pràctiques puntuals: intervencions puntuals, una activitat concreta.
-bones pràctiques individuals: que desenvolupades amb continuitat i sistematisme asseguren progressos notables dels alumnes.

ENLLAÇ: http://dim.pangea.org/bonespra.htm

domingo, 15 de junio de 2014

Conferència Mercè Adrover

Dia 27 d’abril, vàrem tenir una conferencia de na Mercè Adrover, que ens parlava sobre el treball per projectes amb els infants i la seva experiència.

A mesura que ha anat realitzant aquest treball per projectes, ens explica que se n’adona que en realitat no està treballant per projectes sinó que estava treballant mitjançant unitats didàctiques. I a partir d’una autoavaluació i de millores veu com passa de no poder seguir estrictament el currículum i deixar-se endur per el projecte, a treballar la gran majoria d’objectius i continguts que te el currículum; i també veu que els temes que treballa no són atractius per a tots els infants, per això el que fa és escoltar-los i aconseguir esbrinar els seus punts d’interès.


En quan a les característiques personal que la ponent evidencia i que són facilitadores de processos de canvi, puc dir que segons el meu punt de vista són les següents:

-Ha d'aprendre a autoavaluar-ser per poder observar què és el que no funciona amb el seu treball per projectes i cercar millores.

-L'escolta cap als infants és molt important per saber quins són els seus interessos i necessitats. I d'aquesta manera els infants fomentaran el plaer cap a l'aprenentatge ja que tindrem en compte el que ells volen.

-El temps d'un projecte mai ha de ser limitat, sinó que dependrà sempre de l'interès que possin els infants i les ganes de seguir que tinguin.

- Per altre lloc, l'explicació del projecte a les families l'hem de deixar en mans dels infants, ja que d'aquesta manera és una forma d'avaluar els continguts que han après.

-Deixar d'utilitzar les preguntes simples cap als infants, és a dir, aquelles que poden contestar amb un si o un no, i expondre preguntes que serveixin per reflexionar.

-Saber adaptar-se als interessos, necessitats i ritmes dels infants.

-No treballar tant estrictament el currículum sinó tenir com a objectiu que els infants gaudeixin de l'activitat que realitzen.

Reflexió sobre un blog educatiu

Cerca un blog educatiu on apareguin descrites experiències docents -millor si és d'una mestra d'infantil- tria una de les entrades del blog i quines creences manifesta la mestra en la situació descrita? Quins són els fonaments teòrics de la situació descrita? Coincideix amb la teva visió i amb les teves creences?

El blog educatiu que he trobat, SOMNIS DE COLORS, ens parla sobre la utilització del joc com a mètode d’aprenentatge i no com a mètode de distracció de l’infant.
Segons la mestre que ha realitzat aquesta entrada del blog, el joc ajuda en el desenvolupament cognitiu ja que el joc és la forma natural dels esquemes del coneixement dels infants i està vinculat a la creativitat.
Aquesta experiència els ha ajudat a la incorporació de jocs tradicionals dins l’aula d’infantil, que serveixen per a transmetre la nostra cultura d’una forma més dinàmica; davant dels quals els infants han sentit molt de gust ja que són jocs que la majoria dels infants no han fet anteriorment. Així i tot han hagut de fer modificacions al joc sempre seguint la base, ja que han sorgit diverses actituds davant de l’activitat que s’havien de solucionar fomentant la participació de l’infant.

Des del meu punt de vista comparteixo totalment el pensament d’aquesta mestre en quan a la utilització del joc com a mètode educatiu. Em sembla que el joc és un mètode que a part de ser educatiu és una forma atractiva de fer-li arribar els continguts als infants, d’aquesta forma fomentem el plaer d’aprendre.
I per altre lloc l’activitat realitzada amb la introducció dels jocs tradicionals, m’encanta! Ja que dono molta importància a la cultura i és important que des de petits la puguin conèixer d’una forma lo més entretinguda possible. Penso que la cultura és una de les coses que ha de passar de generació en generació i que no s’ha de prendre ja que sinó perdríem la nostra identitat.

viernes, 13 de junio de 2014

Com la feina del documental em pot ajudar a millorar les meves competències com a futur docent?

La feina del documental em pot ajudar a la millora de les meves competències com a futur docent ja que un documental suposa una recerca detallada d'un cert tema, en el meu cas és el de la música en educació infantil 0-3, una crítica cap a la LOMCE, llavorens el que fa és millorar la competència de l'aprenentatge autònom, la reflexió sobre el coneixement serà més profunda, l'observació detallada dels infants, l'elaboració d'un document, la utilització de noves tecnologies...
Tot això és una millora per el meu futur com a docent.

Em d'estar ben informats en tot moment sobre el món dels infants per això és necessari fer anàlisis tan acurats sobre temes referents a ells. D'aquesta forma també ens posem al dia de la realitat existent en el món dels infants.

DAFO d'etapa

Al seminari de dia 11 de març, vàrem realitzar un DAFO de l'etapa de 0-3 de la nostra comunitat autonoma.
Un DAFO és un documents que ens serveix per identificar les debilitats, amenaces, fortalesas i oportunitats, en aquest cas de l'etapa de 0-3 de la illa de Menorca.
El DAFO corresponent és el següent:


Llistat d'indicadors de qualitat educativa

A partir de la conferència realitzada per na Jana, "Un projecte...un procés", sobre la escoleta de Els Molins; he pogut extreure una serie d'indicadors de qualitat educativa, entre els quals podem trobar:


- L'existència d'un treball cooperatiu mitjançant l'equip educatiu que pren les decisions en consens per a poder obtindre uns resultats millors.

- Tenir una mateixa línea pedagògica que seguim tots junts encara que cadascú va al seu ritme.

- Organització basada en reunions setmanals o quincenals per a revisar tot el que està succeint.

- Actitud oberta, colaboradora i compromesa entre l'equip educatiu.

- Tenen com a projecte nou les reflexions pedagògiques, on els mestres passen per una pedadoga per analitzar els problemes que se'ls hi presenten.

- Experimentar mitjançant dinàmiques el que senten els infants per posicionar-se en el seu nivell.

- Guiar-se per referents com Malaguzzi (escola oberta), Pikler (autonomia), Mauricio i Rebeca Wild (etapes del desenvolupament), Montessori (materials com el projecte de comptes), Waldorf...

- Tenen com a base l'acompanyament de l'adult, l'entorn relaxat i el context de l'infant.

- Treballen per ambients d'aprenentatge (ex. obrir la escola per fer feina per tota la escola). Els infants són els protagonistes, el material no és estructurat (naturals i reciclats) i que impacti.

- Existència de espais familiar per a que les families puguin compartir les seves experiències i consultar els seus dubtes.

Decàleg del bon mestre

Dia 27 de febrer, entre les tres illes, Mallorca, Eivissa i Menorca, vàrem crear un decàleg amb les competències que havia de tenir un bon mestre.

Decàleg
- Ha de ser empàtic i tolerant per poder conèixer i respectar els sentiments, necessitats, opinions... d'alumnes, famílies i companys.
- Ha de tenir capacitat d'escolta.
- Ha de tenir seguretat en ell mateix, però també ser autocrític i reflexiu per poder millorar la seva pràctica educativa, admetent i corregint els propis errors.
- Ha de ser una persona afable, agradable i propera, i demostrar estima, confiana i disponibilitat als infants, creant un clima de calma i seguretat, i fomentant l'establiment de vincles afectius.
- Ha de ser flexible i curiós, estant obert a noves propostes i volent millorar sempre, per que s'ha de seguir formant de manera permanent.
- Ha de ser professional i deixar els problemes personals fora de l'escola.
- Ha de ser creatiu i utilitzar la capacitat d'imaginació i innovació per fer front a diversitat de reptes.
-Ha de ser coneixedor del desenvolupament infantil global i de les necessitats de cada etapa, sabent-les detectar en els infants mitjançant l'observació, i actuar d'acord a aquestes, oferint-los situacions d'aprenentatge riques i significatives.
- Ha de saber organitzar temps, espais i materials d'acord a les necessitats infantils.
- Ha d'acompanyar i guiar als infants en el seu desenvolupament i en el seu procés d'aprenentatge, però sense instruir. Els ha de motiva i deixar que s'equivoquin, veien aquestes equivocacions com a oportunitats de creixement.
- Ha de ser pacient per respectar els ritmes dels infants, i donar-los temps, fomentant així la seva autonomia.
- Ha de respectar i tenir en compte a les famílies, implicant-les en el procés educatiu, i fomentant la seva participació en activitats que es desenvolupin a l'escola.
- Ha de creure en el què fa i estimar la seva professió.
- Ha de saber fer riure als infants.
- No ha de fumar i ha de fer bona olor.

Perrenoud, P. - "Diez nuevas competencias para enseñar"

1.- Recupera la descripció del teu mestre ideal i reflexiona:

a. Quines de les competències assenyalades a la lectura té el teu mestre ideal?

- Ha de ser inclusiu i acceptar la diversitat.
- Ha de saber reflexionar sobre els marcs teòrics per apendre de ells.
- Ha de tenir una formació continua per a poder estar al día de l'actualitat dins l'àmbit educatiu i per conèixer el desenvolupament de l'infant.
- Ha de ser pròxim a les families de tal forma que pugui conèixer el context familiar de l'infant fins al punt que les families s'impliquin dins l'educació dels seus infants.
- Ha de ser empàtic i saber posicionar-se en el lloc de l'infant.
- Ha de tenir la capacitat de organitzar situacions i espais d'aprenentatge per a l'infant per aconseguir situacions d'aprenentatge.
- Fomentar el treball en equip, ja que obtindre crítiques de la teva feina i conèixer d'altres actuacions d'altres mestres, és el que t'ajuda a aprendre.
- Unir l'escola amb el medi natural.

b. Quines no té i, després de la lectura, hi afegiries?

- Ha de saber adaptar tota la formació i la teoria que te a la pràctica diaria.
- Ha de ser observador en quan als moviments i actituds dels infants.
- L'escolta cap als infants és molt important.
- Utilitzar noves tecnològies.
- Que sepi reconèixer que els seus erros i els obstacles que es trobi dins l'àmbit educatiu són una eina d'aprenentatge per el mestre, ja que pot comparar i millorar el que no està ben fet o podría millorar-se.

c. Hi ha alguna competència que té el teu mestre ideal i que no surt a la lectura? Quina?

Hi ha dues competències que no aparèixen i que jo els hi don molta importància:
- El mestre ha de sentir vocació cap a la seva feina i cap als infants.
- Ha de saber utilitzar l'expressió corporal per a comunicar-se i no només el llenguatge.

d. I del decàleg fet a classe en grup, què modificaries?

No modificaria res, lo únic que faria és que formessin part d'aquest decàleg totes les competències que em anomenat anteriorment per tal de intentar aconsseguir la imatge d'un mestre ideal per a mi.


2.- Defineix un mestre competent.

Per a mi un mestre comptent és aquell que reuneix totes les competències anteriors, és a dir, un mestre competent és aquell que davant de qualsevol situació que se li presenti pugui fer-li front i resoldre-les amb èxit gràcies a les habilitats, coneixements i actituds que te el mestre.

3.- Escriu cinc coses que vols/pots millorar com a futur mestre que t'hagin sorgit mentres llegies la lectura.

- En quan al treball en equip, em costa un poc que tingui lloc ja que som bastant individual a causa d'experiències que he tingut en grup, i m'agradaria recuperar la confiança en el treball en grup de cara a un futur treball com a mestre dins una escola.

- M'agradaria millorar la meva forma de relacionar la teoria amb la pràctica, ja que en molts de casos i depenent dels continguts, em costa incloir-ho en el dia a dia.

- En el tema de les noves tecnologies m'agradaria saber utilitzar-les ja que són recursos que podría utilitzar en un futur amb els infants, ja que són atractius i fomenten el plaer d'aprendre dels infants.

- Tinc la dificultat de reflexionar sobre el que veig, no vui dir que no ho sepi fer, sinó que no tinc agilitat i em costa molt arribar a la concluió del que estic observant.

- Finalment m'encantaria que no em costés tant acceptar els meus errors, ja que tinc el problema que m'han de saber argumentar bé els meus errors perquè sinó em sembla que no els he fet.

jueves, 12 de junio de 2014

Mestre ideal i escola ideal per a mi

Em resulta una pregunta un poc complicada de respondre ja que mai me la havia plantejat. Però si em poso a recopilar les diferents característiques me m’han agradat de diferents mestres, al mateix temps que ho relaciono amb els contingut adquirits en aquests anys d’estudi, podria dir, que per a mi un mestre ideal hauria de tenir les següents característiques:
- Ha d’estar format, en quan al desenvolupament infantil.
- Ha de sentir vocació cap als infants.
- Identificar els marcs teòrics en les actuacions dels infants i saber reflexionar sobre ells, de tal manera que pugui crear un projecte de millora ben argumentat.
- Ha de tenir empatia cap als infants.
- Aportar contextos d’aprenentatge i materials atractius a l’infant.
- Saber expressar-se amb les parts del seu cos, no només verbalment.
- Pròxim a les famílies, i als infants de tal manera que pugui conèixer més detalladament el context familiar de cada infant.
- Pròxim a les diferents cultures que hi ha, per lo tant haurà d’estar obert a la diversitat.
- Dins l’àmbit escolar és important que es relacioni amb la resta de companys per poder compartir experiències i comparar-les i trobar solucions tots plegats, de tal manera que es formi una família educativa.

En quan a les característiques que hauria de tenir una escola ideal per a mi, són:
Espaiosa.
- Que contingui la major naturalesa possible, tant vegetació com lluminositat.
- Adaptada als infants per a que no es facin mal.
- Que cobreixin les necessitats bàsiques dels infants, com tenir les aules preparades per a dormir, banys adaptats,  proteccions pels cops...
- Utilització de materials lo més reciclats possibles.
- Adaptada a canvis climàtics.
- Es basi amb la música i la cultura.
- Relacionada amb altres escoletes de tal forma que puguin compartir activitats, com les cooperatives.
- Tingui relació amb les famílies.
- Que s’adapti a l’actualitat de tal forma que no es discrimini a cap infant.
- Haurien de baixar els preus així serien accessibles a la majoria dels infants, ja que és una etapa que no es te en compte, però des del meu punt de vista hauria de ser present en tots els infants, almanco un any de la seva vida ja que els ajuda a millorar la seva autonomia i a assolir unes rutines que per diversos motius a moltes cases no es poden assolir.

Autovaloració de competències de l'assignatura.

En quan a la competència de l’autonomia de l’aprenentatge, puc dir que cursar el grau de magisteri infantil, amb el format del pla Bolonya, m’ha ajudat molt a treballar individual i grupalment, al mateix temps que tenir que cercar-me la informació jo mateixa. Això ha fet que el meu aprenentatge sigui lo més autònom possible, encara que em guio molt de recursos existents i d’altres experiències, cosa que em fa contrastar diferents informacions.

De la competència de reflexionar sobre el seu propi procés d’aprenentatge, puc dir que des del meu punt de vista, em sembla que el tinc bastant assolit ja que, com be diu, puc identificar els punts forts i els febles que tinc i reflexionar sobre ells de tal manera de millorar-los. Però el que no compleixo d’aquesta competència és que em costa moltíssim argumentar i descriure el que vull dir, no sé posar un per què a la informació que aporto.

Per altre lloc, en quan a l’anàlisi i la reflexió sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil, crec que és una competència que tinc bastant assolida, gràcies a que treballo com a cangur, amb infants que van a diferents escoletes, de tal manera que puc aprofundir i conèixer les similituds i diferències que hi ha entre aquests llocs, i d’aquesta manera puc reflexionar sobre el funcionament de cadascuna i opinar sobre les millores que es podrien fer en quan al seu funcionament.

Per finalitzar, respecte a la competència de analitzar i reflexionar sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge, podria dir que sense aquesta competència no es podria dur a terme una bona pràctica ja que en tot moment em de tenir present que em de relacionar la pràctica amb l’aprenentatge que em obtingut en aquests anys i d’aquesta forma donarem arguments i solucions a molts successos que tenen lloc dins l’aula d’educació infantil. Em sembla que aquesta competència la puc tenir bastant assolida, ja que m’agrada analitzar la majoria dels fets que fan els infants i saber el per què de tot.



Com a conclusió, podria dir que les competències de l’assignatura  no les tinc cent per cent assolides, per aquest motiu, les hauré de treballar al llarg de l’assignatura i de la resta del grau, ja que són competències molt important per aconseguir ser una bona mestre fent una bona pràctica.

La meva presentació

Sóc na Nadia Sánchez Humbert, estudiant de tercer curs de grau de magisteri infantil.

Des de molt petita sempre he tingut molt clar la meva vocació cap als infants. A casa no entenien cóm em podien agradar tant els infants. Davant d’això jo sempre he tingut una idea molt clara i és que a mi m’agrada estar amb tota aquella gent que necessita de la meva ajuda (ancians, discapacitats i sobre tot infants).

Després d’haver cursat els meus estudis de batxillerat tenia ben clar l’estudi del magisteri infantil, ja que degut a que sempre he estat envoltada de nins, he pogut comprovar que els infants eren i són els qui en donen vida i força per a seguir endavant. Amb ells és sempre un aprenentatge continu que dona fruit tant cognitivament com sentimentalment. Per tots aquests motius em trobo cursant aquest grau de magisteri infantil, per poder conèixer més a fons el món dels infants i en un futur molt pròxim poder dedicar-me a ells.
Aquí em trobo, a tercer curs i esforçant-me per obtenir els continguts necessaris que m’ajudin a ser una bona mestre.

En quan a l’assignatura de Reflexió i Innovació educativa espero que m’ajudi a reflexionar sobre el que ja he estudiat i la educació d’avui dia, i que em pugui fer veure sortides cap a una educació millor innovant en el processos d’aprenentatge.
Parlant sobre l’eina que utilitzaré en l’assignatura per a presentar les tasques, m’he decantat per el blog, ja que és l’eina que més he utilitzat i tinc més per mà. El nom del blog és “Sentint a cada instant” ja que com he dit abans, els infants et fan sentir una sèrie de sentiments continus.

Finalment, respecte a les pràctiques, espero que siguin el més participatives possible i que m’ajudin a veure la realitat del món dels infants i a posar en pràctica tots els meus coneixements.